PETIT HERBOLARI D’UNA CASA
Ja estem a Sant Ponç i aquest 11 de maig tenim ganes d’agrair a les herbes tot el que ens aporten i hem pensat que una bona forma seria tenint-les a casa entre els nostres bens més apreciats constituint un petit herbolari. Dóna molta satisfacció disposar de les plantes i encara més si les podem conrear al nostre hort o jardí.
Com a com a nucli vertebrador hem escollit les següents espècies:
Per al nostre sistema nerviós: arrel de Valeriana que haurem de guardar en un tarro de vidre ben tapat ja que desprèn aquella olor forta que li confereix les seves virtuts: relaxar el sistema nerviós central i el vegetatiu i induir al son, Es fa en decocció un parell de minuts i l’aigua templada es pren endolcida amb mel de taronger.
Per l’aparell respiratori escollirem les fulles de Plantatge que calmen la tos i donen suavitat al teixit bronquial. A més ens ajudarà en lleus processos d’al·lèrgies. La tisana es pot reforçar amb mel d’eucaliptus en cas de refredat general o d’espígol si el que ens convé es alleugerir l’irritació de la gola.
Per a afavorir la funció renal triarem la Cua de cavall, rica en sílice, que actua augmentant la quantitat d’orina que eliminem amb la micció. Pel seu contingut en elements minerals cal courela bé i afegir a la decocció una bona mel de bruc.
I per al cor? el nostre òrgan central; l’elecció és directa l’Arç blanc també anomenat Crataegus del qual se n’utilitzen les flors a punt d’obrir-se juntament amb les fulles. L’aigua obtinguda és lleugerament hipotensora (especialment per a la pressió mínima de la sang) i equilibradora de les conseqüències de l’estrès actual; irritabilitat, canvis d’humor, son alterat.
Quan de l’aparell digestiu es tracta cal especificar ben bé que volem aconseguir:
-si requerim una acció antiinflamatòria: flors de camamilla.
-si el que necessitem és regular la funció intestinal: llavors de saragatona.
-si precisem regular formació i expulsió de gasos: infusió d’anís verd.
-si cal una acció astringent: flors de milfulles.
En ginecologia les fulles de Sàlvia s’usen en menopausa, bàsicament, pel seu contingut en fitoestrògens pel que s’ha de prendre de forma adequada segons el moment del cicle i associada amb d’altres herbes com ara la cua de cavall i l’anís verd.
Pel que fa a l’aparell reproductor i urinari masculí les llavors de Carabassa s’utilitzen força ja que regulen la funció urinària i són riques en olis insaturats. L’utilització de l’oli de carabassa és una pràctica antiga. Contenen també zenc i seleni.
Per a tonificar el sistema venós i disminuir la fragilitat dels capil·lars són excel·lents les llavors del Castanyer d’Índies riques en aescina així com l’oli d’oliva obtingut de macerar les fulles de Romaní aplicat de forma ascendent a les cames.
De la pell i les mucoses se n’ha de tenir una cura especial i això ho aconseguirem amb la Calèndula molt indicada per a pells sensibles, com a cicatritzant i per a les vermellors difoses del cutis. Quan parlem de pell és imprescindible anomenar l’àloe vera de la que se’n fan cremes, llets, gels, sabons i tota mena de preparats per ús extern. És una planta fàcil d’avivar amb una gran versatilitat per a les afeccions cutànies.
Aquí tenim una petita mostra de les herbes remeieres que podem tenir a casa i que en qualsevol moment ens poden ser d’utilitat. Tal com dèiem a l’inici pot ser una manera de mostrar l’agraïment a la natura; una altra seria recordar que la nostra terra no és il·limitada i que de la mateixa manera que mirem de vigilar per la salut del nostre cos, hauríem de donar prioritat a vetllar per la salut de la nostra terra.
Bon Sant Ponç! I molt bona Primavera!
Equip MARIA CASAS ,biòloga.
