GENGIBRE
Zingiber officinale Roscoe

Cast.: Jengibre Fr.: Gingembre Ale.:Ingwer. Angl.: Common ginger It.: Zenzero.

Forma part des de fa més de 25 segles de la formulació de gran número de remeis orientals tradicionals. Originari de l’Índia es conrea a aquest país i també a la Xina, en tot el sud-est asiàtic ( Indonèsia, Filipines, ect.. ) i en l’Àfrica tropical (Nigèria).
És una espècie molt utilitzada en tots els països on es cull i en tot el món anglosaxó, ja sigui sola o bé en les barreges anomenades “curris”.

• Descripció: planta herbàcia, vivaç, de gran talla, amb fulles lanceolades i flors verd pàl·lid i label de color porpra. Rizoma d’olor aromàtic i sabor picant molt característic.

• Part emprada: el rizoma ( tija subterrània semblant a les arrels).

• Composició: els rizomes, molts rics en midó -60%-, conté proteïnes, lípids i entre un 10 i un 25 per mil d’oli essencial i una reïna. El seu gust es degut a les alcanolones conegudes com a gingerols.

• Propietats: Sobretot s’utilitza com inhibidora del vòmit (antiemètica), sembla ser que amb una acció directa sobre el tracte digestiu disminuint les contraccions gàstriques i que a més a més els gingerols tenen un efecte antioxidant i que tenen un potencial efecte antinflamatori. Malgrat no hi ha estudis concloents no s’ha de donar per a nàusees en dones embarassades.

• Ús: El seu us és majoritari culinari. Des del punt de vista medicinal es fa servir per als marejos de viatge, per a inapetències i tradicionalment junt amb altres plantes per a refredats i constipats lleus. Si mai us heu posat gingebre en un plat aneu en compte perquè el seu gust és fort i penetrant, inclús pica una mica. Cal acostumar-se poc a poc i després ja se’n pot gaudir.

Equip de Maria Casas biòloga S.L.