LA PASSIFLORA
Passiflora incarnata L.

Cat.= Passiflora, Passionària, Flor de la Passió. Cast.= Pasiflora, Pasionaria, Flor De la Pasión.
Angl.= Passion flower. Fr.= Passiflore. It.= Granadiglia incarnata. Ale.= Passionsblume.

 

   

 

La Passiflora incarnata és una liana de la zona centre-meridional dels Estats Units. De passiflores n’hi ha aproximadament 400 espècies de les quals la P. incarnata és l’única reconeguda a Europa com a oficinal. És desenvolupa bé en climes semi-tropicals essent més resistent al fred la Passiflora caerulea L. que es cultiva com a ornamental per les seves flors violàcies es pot veure per a jardins i parcs del nostre país. Les dues plantes es distingeixen bé;
-P.incarnata: fulles amb tres lòbuls i tija arrodonida
-P.caerulea: fulles amb cinc o set lòbuls I tija pentagonal.

 

Part emprada: la part aèria seca. Com a característica de la planta es troben els circells que són petites estructures que permeten a la liana adherir-se al seu suport quan trepa.

Composició: conté flavonoids (vitexina), maltol, derivats cumarínics i una petita quantitat d’essència. Molt pocs alcaloides. Actualment encara no es coneix el seu mecanisme d’acció. No es coneixen tampoc contraindicacions ni erectes secundaris.

Propietats: està indicada pels estats d´agitació nerviosa. La seva acció és suau per la qual cosa es sol aconsellar associada a altres plantes com ara la Valeriana, El llúpol, la tarongina o l’arç blanc. Exerceix una acció antiespasmòdica a nivell gastrointestinal.

Forma d’ús: una cullereta de postra de la planta seca per aproximadament 150ml. d’aigua; fer la tisana escaldant l’herba deixant-la reposar tapada entre Cinc o deu minuts. Prendre-la temprada a raó de dos o tres tasses dia. Separada dels àpats és més efectiva. Es pot endolcir amb mel de taronger. Es pot usar també en forma de comprimit de planta seca i micronitzada, Així com amb xarops i extractes fluids.

Equip de Maria Casas biòloga S.L.