ELS ANTIOXIDANTS
Uns aliats de la nostra salut
Per a nosaltres , l’oxigen és una de les necessitats de la vida .Quan respirem, prenem oxigen de l’aire, aquest viatja per la sang a totes les cèl·lules del nostre cos. Aquí, l’oxigen entra a la “fàbrica” d’energia de les cèl·lules, que és una ranel·la intracel·lular anomenada mitocòndria i entra a formar part del procés d’obtenció d’energia. Però la ciència té coneixement que aquest procés de l’oxigen comporta la formació de substàncies de risc, els RADICALS LLIURES, que són capaços de fer malbé les pròpies estructures cel·lulars. Aquesta és la teoria avui més acceptada per explicar el procés d’envelliment cel·lular per oxidació (degeneració) de les menbrames constituents. Així doncs, un excés d’aquestes substàncies donaria lloc a un envelliment prematur i és per això que la pròpia cèl·lula té mecanismes i molècules protectors i una dieta rica en aquestes substàncies faria de “preventiva” de l’envelliment. La major part d’aliments frescos contenen antioxidants i com més
natural sigui l’alimentació més l’ingerirem, també podem complementar la nostra nutrició amb antiradicals lliures si portem un ritme de vida massa accelerat, no dormim gaire, estem sotmesos a situacions de risc o estressants, fumem,ingerim pesticides herbicides o additius amb els aliments, consumim alcohol assíduament o inhalem el fum dels carrers; totes aquestes circumstàncies provoquen un consum cel·lular extra que anirà bé de neutralitzar.
Els radicals lliures són creats durant els processos metabòlics de forma fisiològica, és normal i inevitable, però no cal conformar-se a un envelliment prematur si el podem millorar.
La saviesa popular és molt gran i abans que la ciència ho demostres ja hi havia una dita que deia que una persona “es torna rància” quan se li torna el caràcter desagradable i sovint s’associa al pas del temps. És el mateix que li passa a la mantega quan té massa temps de contacte amb l’aire (és a dir amb l’oxigen) o bé quan una poma pelada es torna marró quan se li treu la pell.
Afortunadament , el cos ha desenvolupat diferents sistemes de defensa que neutralitza els radicals lliures per l’anomenada ANTI-OXIDACIÓ. Podríem dir que els radicals lliures són col·leu-les que ataquen i danyen a altres substàncies essencials pel bon funcionament del nostre cos. Els àcids grassos insaturats, són particularment vulnerables al seu efecte i representen un exemple clar que la seva manca condueix a la dificultat de síntesi hormonal, augment de colesterol en sang, increment dels processos arteriosclerosos, …. Actualment la recerca s’orienta cap als antioxidants continguts als nostres aliments.
Exposem aquí algunes de les substàncies que han estat examinades per les seves
propietats antioxidants:
VITAMINES | MINERALS | ALTRES SUBSTÀNCIES |
Vitamina C | Seleni | Bioflavonoids |
Vitamina E | Zenc | Ginkgo biloba |
Betacarotè | Coure | Coenzim Q10 |
Vitamina A | Manganès | Alguns aminoàcids Algunes vitamines B Algunes plantes de la família de labiades com ara l’orenga i el romaní. |
Quan un pren vegetals frescos, d’alimentació ecològica a ser possible, adquireix de forma natural aquestes substàncies protectores. Intentar aportar més quantitat d’aquests “antioxidants” sembla ser que podria aturar – al menys sí mitigar- els processos d’envelliment de l’organisme. Tampoc és cap mala idea complementar l’alimentació amb alguns productes que tenen aquest efecte, com pot ser la lecitina,
vitamines, ……sobretot a partir dels quaranta anys.
Equip de Maria Casas, biòloga S.L.