EL MIRTIL
Vaccinium myrtillus L.

• Nom comú: Cat.= mirtil, Cast.= arándano, Fra.= myrtille, Ale.= Blaubeere, Ang.= Billberry, Ita.= Mirtilo nero.

• Descripció: arbust present a muntanya alta pot aconseguir uns 2-6dm. d’alçària. Es caracteritza pels seus fruits arrodonits negre-blavosos. Les seves fulles són d’un color verd molt definit essent tot ell verd, les branques incloses.  Els mirtils (també anomenats “nadius”) fructifiquen als mesos de juliol i agost que es quan es recullen.

• Part emprada: Els fruits i les fulles.

• Forma d’ús: Els mirtils es prenen en forma de sucs – millor frescos i ecològics -, xarops i melmelades. De les fulles se’n fan infusions escaldant-ne una cullereta de moka per tassa d’aigua. Es solen combinar amb d’altres plantes remeieres segons l’objectiu de les tisanes.

• Composició: Els “antocians”, pigments naturals que determinen el color dels nadius són el seu principal component. Tant les fulles com els fruits presenten tanins, que els confereix una certa astringència.

• Propietats biològiques: diferent estudis ens demostren que aquests pigments naturals actuen a nivell dels nostres capil·lars, disminuint llur fragil.litat i regulant la seva permeabilitat. Les fulles exerceixen una acció suau hipoglucemiant degut a les sals de crom que contenen. Recentment s’està investigant àmpliament l’acció antisèptica urinària de les fulles.

Els mirtils s’usen als països nòrdics i ja fa uns quants anys a la resta d’Europa per a millorar l’agudesa visual i sobretot la visió nocturna. Actualment s’està fent servir també de forma similar les fulles i els fruits del”Arándano rojo” més orientat a l’aparell urinari per la seva acció desinfectant.

Equip de Maria Casas, biòloga SL de L’herbolari La Nyoca