LA FLOR DE FIGA DE MORO

Nom científic: Opuntia ficus- indica (L.) Miller.
Nom comú: Cat.= Figuera de moro, figuera de pala, figuerassa. Cast.=Chumbera, Nopalera, Higuera de Indias.
Ga.l= Figueira-da-índia, figueira-dabarbària.Vasc=Indiapico

 

Descripció botànica: .Presenta unes penques , que són trossos del tronc aplanats, que s’uneixen unes amb les altres mitjançant les vores. Al llarg de la superfície d’aquestes pales s’hi fan unes espines disposades en petits grups: les més menudes es claven a la pell sense notar-ho d’entrada encara que després “piquen” per infinits punts. Les flors de pètals grogosos o rogencs coronen els fruits incipients i solen presentar-se per les vores de les penques. Els fruits de to vinós són dolcencs i punxen. Fa flor i fruit a l’estiu.

Hàbitat: Es troba silvestre als vessants solejats de les comarques càlides com ara el litoral mediterrani i cap el sud de la península.

Propietats biològiques i forma d’ús:
fruits: són astringents i es prenen pelats. També se’n fa un suc obtingut d’una maceració sucrosa, colant les llavors que estova la tos.
penques: Es pot preparar un xarop semblant tallant les pales a talls i cobrint-les de sucre roig. Antigament s’escalfaven les pales al forn es partien en dos en un tall longitudinal i embolcallades amb roba de llana s’aplicaven com un cataplasma que aportava calor humit a on convingués. S’usen per tant com a demulcents i antiinflamatòries.
flors: una cullereta de postres per tassa, infusió de 10 minuts, colar-ho bé i prendre’n tres tasses al dia. Estova i calma la tos. També està indicat per a espasmes digestius i per a diarrees.

Composició principal
Pales: molts mucíl.legs.
Flors: flavonoids i mucíl.legs.
Fruits: pectina, tanins, carotenoids, vitamina C..

Actualment s’extrau una fracció soluble de les pales indicada complement en les
dietes de control de pes. També té aplicacions per a regular sucre i lípids de la sang.

Equip de Maria Casas biòloga S.L.