EL ROMANÍ
Rosmarinus officinalis L.

• Nom comú: Cat.=Romaní, Romer, Cast.=Romero, Fra.=Romarin, Ale.=Rosmarin, Ang.=Rosemary, Ita.=Rosmarino.

• Descripció botànica: Planta arbustiva que pertany a la família de les labiades (Lamiaceae) característica per l’aroma que desprèn. Comuna al nostre país, pot a aconseguir d’un a dos metres d’alçària essent abundant a la terra baixa de tot el nostre territori. Les fulles són oposades i sèssils (no tenen pecíols) i les flors bilabiades són d’un to blau, lilós-rosat. Les branques es desenvolupen amb consistència llenyosa formant mates altes bastant erectes. És verd tot l’any. És característic de la brolla de romaní i del bruc d’hivern. És espècie
mediterrània.

• Composició: El principal component del Romaní és l’oli essencial presenta també polifenols i flavonoides.

• Propietats: Tradicionalment se’l considera com a afavoridor de la funció hepàtica. Actua també com a tònic general. Actualment s’utilitza com a Antioxidant juntament amb extractes de llavors de raïm vermell.

• Forma d’ús: Es pot prendre en forma d’infusió (1 cullereta de postra de les fulles i alguna flor per tassa d’aigua ) un o dos cops al dia. Hauran d’anar en compte les persones amb tendència a la pressió sanguina alta. En ús Tòpic es prepara “l’alcohol de Romaní” per a fer fregues així com “l’oli de Romaní” ideal per a fer massatges per a cansament, estimular la circulació o millorar dolors musculars localitzats, la base pot ser oli d’oliva o bé oli d’ametlles dolces.
En cosmètica natural s’utilitza molt per a locions capil·lars, campus per a la caiguda, solucions per a bany energitzant així com en cremes reguladores del greix de d’epidermis.
 

Equip de Maria Casas biòloga S.L.